Per què?

Per què ningú ens vota el que volem? Per què ens interposen un recurs? Per què hem d'escoltar nosaltres i no ells? Per què, eh? Per què?

El govern nou de l'alcaldessa

Hi havia una vegada una alcaldessa que havia guanyat les eleccions. Tot i haver obtingut els pitjors resultats dels darrers 28 anys i distar molt de la majoria absoluta, era vanitosa i va voler organitzar una desfilada en honor del nou govern.

Un dia es van presentar davant de l'alcaldessa un murri que afirmava ser gran soci de govern i que podia confeccionar per a ella un cartipàs, quelcom únic i mai vist que la convertiria en l'admiració del món sencer.

- I a més de ser el millor govern possible, les seves propietats màgiques us seran molt útils - va dir el murri.  Doncs el govern que us ofereixo només podrà ser entès per les persones intel·ligents.

- Realment, un govern així em seria molt útil - va dir l'alcaldessa-, perquè em permetria distingir als necis dels savis, la qual cosa és molt important per a un mandatari. Demana tot el que necessiteu per a fer-me aquest govern i poseu-vos ràpidament a treballar en el cartipàs.

El murri va demanar dedicacions exclusives, càrrecs de confiança, regidories, tinences d’alcaldia, una Nespresso... i es va instal·lar a prop d’alcaldia i va fingir movent les mans buides, com si mogués fils invisibles i sumés majoria.

A mesura que anaven passant els dies, l'alcaldessa estava més nerviosa, perquè anhelava tenir el meravellós govern. Un matí, va demanar al seu primer secretari que s'acostés al despatx a veure com anava la cosa. L’home va veure al murri bevent cafè, sense fer res. El primer secretari es va acostar disposat a preguntar què estava fent, però abans que pogués parlar, el murri li va dir:

- Quin honor que el primer secretari vingui a contemplar el meu treball! Us agrada el govern?

El primer secretari anava a dir que no veia res, però per por a passar per panoli va dir que era fantàstic. Com el murri havia dit que només les persones intel·ligents podrien veure el govern màgic, el primer secretari no es va atrevir a dir-li a l'alcaldessa que no havia vist res de res i li va explicar les majors meravelles sobre el govern que es teixia i l'alcaldessa va quedar molt satisfeta.

Finalment, un dia, el murri va anunciar que el cartipàs estava preparat i es va presentar amb les mans buides davant de l'alcaldessa. Naturalment, aquesta no va veure res, però per por a passar per panoli va dir que era meravellós. "Si el primer secretari - va pensar l'alcaldessa -, ha vist el govern i jo no, vol dir que sóc una nècia; però val més que els meus súbdits no s'assabentin, o em perdran el respecte."

De manera que l'alcaldessa va anar dient a tot el món que el govern era magnífic i que tenia ganes d'estrenar-lo. Així que va organitzar un Ple extraordinari perquè tota la gent de la seva cort l'admirés. Quina seria la sorpresa dels electors en veure aparèixer la seva alcaldessa amb el cul a l’aire; però com havia corregut la veu que només les persones intel·ligents podien veure aquell govern, ningú es va atrevir a dir que no veia res.

Per por a passar per panoli, ningú va dir res en veure l'alcaldessa amb el cul a l’aire, fins que una noia va cridar: - L'alcaldessa no té majoria suficient per formar govern! Llavors la gent del poble, que al principi no s'havien atrevit a dir res, van començar a riure's per sota el nas i a dir-se els uns als altres: - No tenen majoria, no tenen majoria! S’han quedat amb el cul a l’aire!

L'alcaldessa i els regidors del govern també havien sentit el crit de la noieta, i sabent que els vailets són més sincers que els adults, es van adonar que l’havien cagat. Però com tota la gent estava mirant, a l'alcaldessa no se li va ocórrer una altra cosa que seguir caminant molt seriosa i posar el contador a zero.

L'alcaldessa, plena és de Gràcia, amb el cul a l'aire

Reformes integrals de cartipàs

Torna un clàssic del tarannà local. PEPE GOTERA Y OTILIO. Un nou capítol de les malifetes d’aquests dos icònics personatges tan nostrats, grans ideòlegs del panorama polític de la ciutat. Reformes integrals de cartipàs, pressupostos sense compromís, tinences d’alcaldia que ballen, factures amb càrrecs de plena confiança. I si no queda content amb la nostra feina, no es preocupi, la culpa és de la secretària, que no va anotar bé l’encàrrec. Una cascada de rialles.

Primer ple de mandat. L'adoració al govern.

Melcior, Gaspar i Baltasar regalen dedicacions exclusives, càrrecs de confiança i sous al govern nounat.